Va passar en temps de Tiberi, Ponç Pilat,
Herodes, Felip i Lisànies, Anàs i Caifàs,
personatges foscos que no han marcat època
ni han capgirat la història.
Però algun dia i en algun lloc
havia de passar,
encara que fos en un racó remot de l’imperi.
L’important és que va passar,
que has vingut entre nosaltres.
La meva vida, Senyor, ja ho saps,
és plena de dies insulsos i foscos,
i m’alegra tant saber que t’és igual,
que això no obsta perquè vinguis a mi quan vulguis i com vulguis
i prenguis possessió del meu cor!
Vull preparar-te el camí,
alçar les fondalades on caic sovint
perseverant en la pregària
i en l’escolta de la teva paraula,
abaixar les muntanyes del meu egocentrisme
compartint amb els altres
i servint als que més ho necessiten.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)