dilluns, 8 de juliol del 2019
diumenge, 23 de juny del 2019
dijous, 20 de juny del 2019
dimecres, 19 de juny del 2019
dimarts, 4 de juny del 2019
dimecres, 29 de maig del 2019
dilluns, 20 de maig del 2019
diumenge, 12 de maig del 2019
dimarts, 7 de maig del 2019
dimarts, 30 d’abril del 2019
diumenge, 21 d’abril del 2019
dilluns, 15 d’abril del 2019
dimecres, 10 d’abril del 2019
dimecres, 3 d’abril del 2019
dilluns, 25 de març del 2019
diumenge, 17 de març del 2019
ESTAT DE COMPTES DE L'ANY 2018 (BUTLLETÍ INFORMATIU 17 de març nº 544. Any 2019)
No s’inclouen les partides corresponents al Centre Parroquial ni el Grup de Colònies Ca n'Anglada. Com podeu veure, han minvat les col·lectes pròpies setmanals i els donatius. Aquest fet, més una major aportació al Fons Comú Diocesà ha generat un saldo anual negatiu, compensat amb el saldo de l’any anterior. Per revertir aquesta situació, segurament caldrà que tots plegats reflexionem si la nostra aportació a la Parròquia és la més adequada, al mateix temps que caldrà ajustar encara més algunes despeses.
DIUMENGE II DE QUARESMA (BUTLLETÍ INFORMATIU 17 de març nº 544. Any 2019)
Senyor, obre els nostres cors
perquè puguem percebre
la grandesa de cada detall de la vida,
el sentit ocult dels esdeveniments,
el significat profund del que ens passa.
Mostra’ns el camí per pujar a la muntanya
des d’on poder contemplar
el paisatge de la nostra història
i copsar la seva bellesa
en comprovar que tot té el seu lloc.
Ensenya’ns a enlairar els nostres pensaments
i no caure en la mediocritat
que impregna de grisor els nostres dies.
Ajuda’ns a submergir-nos en la profunditat
de l’oceà de l’existència
per poder contemplar la riba des de mar endins.
Revela’ns qui ets
encara que el nostre enteniment
sigui massa limitat per comprendre-ho.
No ens deixis caure en la temptació de la incredulitat
ni en la seducció dels miratges meravellosos.
Transfigura’t davant nostre
perquè després siguem capaços de descobrir-te
amagat en cada batec humà.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)
perquè puguem percebre
la grandesa de cada detall de la vida,
el sentit ocult dels esdeveniments,
el significat profund del que ens passa.
Mostra’ns el camí per pujar a la muntanya
des d’on poder contemplar
el paisatge de la nostra història
i copsar la seva bellesa
en comprovar que tot té el seu lloc.
Ensenya’ns a enlairar els nostres pensaments
i no caure en la mediocritat
que impregna de grisor els nostres dies.
Ajuda’ns a submergir-nos en la profunditat
de l’oceà de l’existència
per poder contemplar la riba des de mar endins.
Revela’ns qui ets
encara que el nostre enteniment
sigui massa limitat per comprendre-ho.
No ens deixis caure en la temptació de la incredulitat
ni en la seducció dels miratges meravellosos.
Transfigura’t davant nostre
perquè després siguem capaços de descobrir-te
amagat en cada batec humà.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)
dijous, 14 de març del 2019
JESÚS ASUME NUESTRA FRAGILIDAD Y NOS GUÍA (BUTLLETÍ INFORMATIU 10 de març nº 543. Any 2019)
El Espíritu condujo a Jesús al desierto durante cuarenta días, como ya había hecho con los israelitas durante cuarenta años. Jesús asume así la historia de su pueblo y la hace suya para redimirla, para otorgarle un nuevo significado, para trascenderla y hacerla llegar a todas las naciones.
El desierto es el lugar donde parece que Dios haya desertado, nos haya dejado de la mano y haya dado permiso al tentador para ponernos a prueba. Sin la prueba no hay verdadero conocimiento.
En al vida atravesamos muchos desiertos, muchos momentos de duda, muchas situaciones de desolación. Entonces podemos creer que Dios nos ha abandonado, que ya no se preocupa por nosotros. Es una oportunidad para ejercitar la confianza y la paciencia, para fortalecernos, para renunciar a los espejismos de las soluciones fáciles, para perseverar y caminar en la fe.
Jesús asume la fragilidad de la condición humana y nos guía por estos complicados senderos. La Palabra está cerca de nosotros. Si hacemos el acto de fe de proclamarla con los labios, en sintonía con un corazón que cree, experimentaremos su fuerza. Entonces el desierto se convierte en una oportunidad para madurar y un lugar de encuentro con Dios.
Misa de cada día
DIUMENGE I DE QUARESMA (BUTLLETÍ INFORMATIU 10 de març nº 543. Any 2019)
Senyor, gràcies per conduir-nos pel desert,
per treure’ns de les nostres seguretats i, sense res on recolzar-nos,
experimentar com et necessitem.
Gràcies per permetre que siguem temptats,
així descobrim què hi ha en el nostre cor,
què surt de dins nostre.
Ja no podem viure
enganyats per les aparences,
sabem qui som,
i què seria de nosaltres si tu no hi fossis!
Gràcies per ajudar-nos a créixer,
a fer-nos forts,
a acarar-nos a les nostres pors,
per tal que sortim purificats
com l’or que ha passat pel gresol.
Com els israelites hem de preparar-nos
abans d’arribar a la Terra Promesa,
hem de creuar els nostres deserts
per poder acollir el que ens ofereixes.
Gràcies per no deixar-nos sols,
per haver fet tu aquest camí abans,
per poder seguir les teves petjades,
per deixar-te conduir per l’Esperit al desert.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)
diumenge, 3 de març del 2019
dimecres, 27 de febrer del 2019
ATREVÁMONOS A MIRARNOS Y A MIRAR A LOS DEMÁS CON LOS OJOS DE DIOS (BUTLLETÍ INFORMATIU 24 de febrer nº 541. Any 2019)
Una máxima universal es tratar a los demás como queremos que ellos nos traten. El Evangelio no es ajeno a esta muestra de sabiduría que nos ayuda a hacer más fluida la convivencia. Pero tarde o temprano encontramos a alguien que no nos trata como quisiéramos. Nos duele. Tal vez no ha sido su intención. Pero nuestra herida es dolorosa y en nuestro corazón nace el rencor. O, peor aún, nos ha ofendido o nos ha causado dolor expresamente.
Nos sentimos vulnerables y nos queremos defender. Sin embargo, el Evangelio nos pide que amemos a estas personas. Algo que nos parece imposible. No somos capaces. Pero todo cambia cuando dejamos de mirarlas con nuestros ojos y los vemos desde la perspectiva de un Dios misericordioso. Seguramente lo que han hecho no era correcto.
Ahora bien, a pesar de que Dios sea justo y no tolere la injusticia, también es Padre y ama a sus hijos a pesar de sus errores. Quizás nosotros no somos tan magnánimos como para hacer el bien a los que nos odian. Pero es necesario que nos atrevamos a mirarnos a nosotros mismos y a los demás con los ojos de Dios. Entonces no seremos capaces de hacer ningún daño a sus ungidos, es decir, a sus hijos.
Misa de cada día
DIUMENGE VII DE DURANT L’ANY (BUTLLETÍ INFORMATIU 24 de febrer nº 541. Any 2019)
Senyor, ensenya’ns a estimar,
nosaltres no en sabem.
El nostre cor està ferit
i supura ràbia i rancúnia.
No entenem a qui ens ha fet mal.
Calma les tempestes del nostre interior.
Guareix les nostres nafres.
Asserena les nostres passions destructives.
Allibera’ns de l’amor propi.
Mostra’ns com ens estimes
malgrat les nostres mancances.
Il·lumina'ns i fes que veiem els altres
com a fills teus i germans nostres.
Que siguem capaços
d’entendre les seves ferides
i així perdonar-los de tot cor,
com tu ens has perdonat
a cadascú de nosaltres.
Fes-nos forts per poder renunciar a fer mal.
Fes-nos valents i que el nostre coratge
apagui el desig de revenja.
Fes-nos com tu que perdones,
estimes i mai abandones ningú.
Fes-nos misericordiosos tal com tu ho ets.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)
nosaltres no en sabem.
El nostre cor està ferit
i supura ràbia i rancúnia.
No entenem a qui ens ha fet mal.
Calma les tempestes del nostre interior.
Guareix les nostres nafres.
Asserena les nostres passions destructives.
Allibera’ns de l’amor propi.
Mostra’ns com ens estimes
malgrat les nostres mancances.
Il·lumina'ns i fes que veiem els altres
com a fills teus i germans nostres.
Que siguem capaços
d’entendre les seves ferides
i així perdonar-los de tot cor,
com tu ens has perdonat
a cadascú de nosaltres.
Fes-nos forts per poder renunciar a fer mal.
Fes-nos valents i que el nostre coratge
apagui el desig de revenja.
Fes-nos com tu que perdones,
estimes i mai abandones ningú.
Fes-nos misericordiosos tal com tu ho ets.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)
diumenge, 17 de febrer del 2019
LA RESURRECCIÓN:LA AUTÉNTICA PROMESA, LA FELICIDAD QUE NO SE ENMARCA (BUTLLETÍ INFORMATIU 17 de febrer nº 540. Any 2019)
Dios nos llama a ser felices, bienaventurados, a vivir gozosos, a ser fuertes como un árbol plantado junto al agua. Ahora bien, la vida no siempre resulta fácil.
Los momentos de alegría y de plenitud alternan con situaciones de tristeza y de sufrimiento. Por eso sentimos la tentación de construir paraísos donde recibir consuelo, estar saciados, reír o tener buena reputación.
Por supuesto, no es que Dios no desee todo esto para nosotros. Al contrario, quiere lo mejor para cada uno de sus hijos.
Sin embargo, no quiere que nos olvidemos de los pobres, de los que pasan hambre o los que lloran. Ellos son los protagonistas de las bienaventuranzas. A ellos se dirige la buena noticia, el Evangelio, fuente de esperanza y de ánimo.
Además, en un momento u otro de la vida todos sufrimos los latigazos del dolor. Entonces ningún paraíso de este mundo nos ofrece sentido a la vida.
Hay que mirar más allá. Hay que vislumbrar la resurrección. Es la auténtica recompensa, la felicidad que no se enmarca. Es la promesa de Dios que nos sostiene mientras atravesamos el desierto de nuestra vida.
Misa de cada día
DIUMENGE VI DE DURANT L’ANY (BUTLLETÍ INFORMATIU 17 de febrer nº 540. Any 2019)
Senyor, volem ser com aquell arbre
arrelat ran del torrent,
que es manté sempre verd
i no deixa mai de donar fruit.
Volem arrelar vora l’aigua de la teva Paraula.
Ens renova per dins.
Ens omple de vida i esperança.
Però de vegades no l’entenem.
Contradiu el que veiem entorn nostre.
El que ens promet sembla impossible.
O potser s’han endurit les nostres arrels
i no ens deixem amarar del teu Esperit.
Per això necessitem escoltar
una i altra vegada el que ens dius,
rellegir-ho, repetir-ho, meditar-ho,
per tal que penetri dins nostre,
perquè ens fecundi,
perquè es faci part de nosaltres mateixos.
Aleshores ens sentim benaurats,
privilegiats i feliços.
Ens inunda un goig interior,
una certesa, una pau
que ningú no ens la podrà arrabassar.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)
arrelat ran del torrent,
que es manté sempre verd
i no deixa mai de donar fruit.
Volem arrelar vora l’aigua de la teva Paraula.
Ens renova per dins.
Ens omple de vida i esperança.
Però de vegades no l’entenem.
Contradiu el que veiem entorn nostre.
El que ens promet sembla impossible.
O potser s’han endurit les nostres arrels
i no ens deixem amarar del teu Esperit.
Per això necessitem escoltar
una i altra vegada el que ens dius,
rellegir-ho, repetir-ho, meditar-ho,
per tal que penetri dins nostre,
perquè ens fecundi,
perquè es faci part de nosaltres mateixos.
Aleshores ens sentim benaurats,
privilegiats i feliços.
Ens inunda un goig interior,
una certesa, una pau
que ningú no ens la podrà arrabassar.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)
dilluns, 11 de febrer del 2019
ASUMIMOS QUE BUSCAMOS DIOS PORQUE ÉL NOS HA ENCONTRADO PRIMERO (BUTLLETÍ INFORMATIU 10 de febrer nº 539. Any 2019)
La iniciativa de seguir a Dios no es nuestra. Él nos ha venido a encontrar. A veces no somos nosotros quienes hemos decidido creer y participar en la vida de la Iglesia. Pero, de hecho, ha sido Él quien nos ha llamado. Quizás por medio de los hábitos familiar, de la vida de una escuela o del calor de una comunidad. Sea como sea, es Él quien nos busca.
Ahora nos toca a nosotros dar el paso siguiente. Darnos cuenta de nuestras limitaciones y descubrir que con Él podemos ir mucho más lejos. Con Él cerca es posible superar nuestra mediocridad y hacer que nuestra vida sea fecunda. Esta experiencia nos purifica, nos libera de las inercias egoístas y nos hace vislumbrar una plenitud hasta entonces desconocida.
Este hallazgo nos anima a no detenernos, a avanzar, a seguir buscando. Nos anima a superar una vida vivida rutinariamente para acogerla como un reto, una auténtica aventura que vale la pena vivir. Asumimos que buscamos Dios porque Él nos ha encontrado primero.
Misa de cada día
DIUMENGE V DE DURANT L’ANY (BUTLLETÍ INFORMATIU 10 de febrer nº 539. Any 2019)
Senyor, estem acostumats
a portar la iniciativa a les nostres vides
i ens costa renunciar-hi.
Se’ns fa difícil admetre
que som uns privilegiats per haver-te conegut
i preferim pensar que t’estem fent un favor.
Però quan ens deixem endur
per la joia de la trobada amb tu,
quan renunciem a pensar en nosaltres mateixos,
quan deixem d’escarrassar-nos
en el que no dona fruit,
quan abandonem les nostres rutines
per obrir-nos a les teves sorpreses,
descobrim un món diferent
ple d’oportunitats, ple de vida,
ple d’ocasions per a retrobar-te.
Un món que necessita ser transformat
i també que nosaltres canviem per dins.
Però tan sols ho podem fer si estàs amb nosaltres.
Amb tu al costat ens sentim capaços
de sortir dels nostres egoismes,
desamarrar les nostres barques
i anar mar endins.
Fes que sempre estiguem atents
per no desatendre la teva crida.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)
a portar la iniciativa a les nostres vides
i ens costa renunciar-hi.
Se’ns fa difícil admetre
que som uns privilegiats per haver-te conegut
i preferim pensar que t’estem fent un favor.
Però quan ens deixem endur
per la joia de la trobada amb tu,
quan renunciem a pensar en nosaltres mateixos,
quan deixem d’escarrassar-nos
en el que no dona fruit,
quan abandonem les nostres rutines
per obrir-nos a les teves sorpreses,
descobrim un món diferent
ple d’oportunitats, ple de vida,
ple d’ocasions per a retrobar-te.
Un món que necessita ser transformat
i també que nosaltres canviem per dins.
Però tan sols ho podem fer si estàs amb nosaltres.
Amb tu al costat ens sentim capaços
de sortir dels nostres egoismes,
desamarrar les nostres barques
i anar mar endins.
Fes que sempre estiguem atents
per no desatendre la teva crida.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)
diumenge, 3 de febrer del 2019
NUESTRO DIOS NO ES LEJANO. NOS HABLA A TRAVÉS DEL PRÓJIMO (BUTLLETÍ INFORMATIU 3 de febrer nº 538. Any 2019)
Estamos acostumbrados a ser el centro de todo lo que pasa, pero la Palabra de Dios nos sacude. Nos incomoda porqué nos desplaza de este lugar preeminente que nos hemos adjudicado. Nos cuesta ceder el protagonismo, asumir nuestra debilidad y dejarnos amar. A menudo reaccionamos con rebeldía cuando sospechamos que detrás de una situación, de unas palabras o de una persona se esconde una interpelación de Dios. Y si, además, quien nos trae este mensaje sobrecogedor es alguien conocido, lo rechazamos, proyectamos sobre sí nuestras desconfianzas.
Quizás no seamos capaces de entender que es Dios mismo quien quiere descargarse del lastre acumulado a lo largo de la vida. Es un médico que no desea otra cosa que nuestro buen y, sin embargo, nos resistimos y lo responsabilizamos de nuestra dolencia.
Ningún profeta es bien recibido en su casa. No valoramos a quien tenemos cerca. Sin embargo, Dios se empeña en hablarnos a través de los de casa. No es un Dios lejano y nos habla por boca de nuestro prójimo, ya sea con sus palabras, con su testimonio o por medio de sus necesidades. Nos toca escucharlo.
Misa de cada día
Subscriure's a:
Missatges (Atom)