LA PARAULA DE DÉU ÉS VIVA I EFICAÇ (del Butlletí del 26 de nov. de 2017 núm. 483)

El papa Francesc, a la carta apostòlica “Misericordia et Misere”,  redactada en motiu del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, que va concloure justament en la Festa de Crist Rei de tot el món, d’ara fa un any (20/11/2016), en el nº 7 ens diu: “La Bíblia és la gran     història que narra les meravelles de la misericòrdia de Déu. Cada una de les seves pàgines està impregnada de l’amor del Pare que des de la creació ha volgut imprimir en l’univers els signes del seu amor. L’Esperit Sant, a través de les paraules dels profetes i dels escrits sapiencials, ha modelat la història d’Israel amb el reconeixement de la tendresa i de la proximitat de Déu, malgrat la infidelitat del poble. La vida de Jesús i la seva predicació marquen de manera     decisiva la història de la comunitat cristiana, que entén la pròpia missió com a resposta al mandat de Crist de ser instrument permanent de la seva             misericòrdia i del seu perdó (cf. Jn 20,23). Per mitjà de la Sagrada Escriptura, que es manté viva gràcies a la fe de l’Església, el Senyor continua parlant a la seva Esposa i li indica els camins a seguir, perquè l’Evangeli de la salvació arribi a tothom. Desitjo vivament que la Paraula de Déu se celebri, es conegui i es difongui cada vegada més, perquè es ajudi a comprendre millor el misteri de    l’amor que brolla d’aquesta font de misericòrdia. Ho recorda clarament       l’Apòstol; “Tota escriptura és inspirada per Déu i és útil per ensenyar, convèncer, corregir, i educar en el bé” (2Tm 3,16).    Seria oportú que cada comunitat, en un diumenge de l’Any litúrgic,    renovés el seu compromís a favor de la difusió, coneixement i aprofundiment de la Sagrada Escriptura: un diumenge dedicat enterament a la Paraula de Déu per a comprendre l’inesgotable riquesa que prové d’aquest diàleg constant de Déu amb el seu poble”.          I en resposta a aquest desig, es va proposar el I Diumenge     d’Advent, enguany dia 3 de desembre, com el de la Paraula, i des del proper dilluns 27 de novembre, com la Setmana de la Bíblia, amb el    lema: “La Paraula de Déu és viva i eficaç”. Visquem-ho amb molt     d’agraïment, i , per exemple, perquè no mirem de llegir cada dia un fragment de l’Evangeli de Marc, propi del cicle B que encetarem el proper diumenge, rescatant el Nou Testament que tenim a casa o usant les noves tecnologies, que ens permeten tenir la Bíblia al    mòbil? (P.e.: BCI internet)                       

Mn. Joan Làzaro i Padrós

JESÚS LIDERA EL CAMINO DE TODAS LAS COSAS HACIA SU META (del Butlletí informaitu 26 de nov. de 2017 núm. 483)

Afirmar que Jesucristo es Rey del universo quiere decir que el mundo tiene un sentido y un destino, y que Jesús lidera el       camino de todas las  cosas hacia su meta, que es precisamente que todo sea recapitulado o congregado en él.    Jesús nos presenta este momento culminante de la historia como un judío universal. Lo que tuvo que sorprender en gran medida a los jurdías del tiempo de Jesús, y todavía nos sorprende ahora, es que el juicio no versa de ningún modo sobre a fe de la persona y la relación mantenida con Dios. Sólo se tienen en cuenta los actos de amor desinteresado hacia los necesitados, con quienes Jesús se identifica.           La actitud del Padre no es imparcial. Él ha preparado el Reino desde la creación para que ahora tomemos posesión de él. Él quiere que todas sus criaturas reciban la bendición para la que han sido creadas. Sin embargo, la posibilidad de quedar excluidas es real. El amor siempre implica libertad. Dios decidió correr este riesgo desde el momento en que nos creó capaces de amar y, por lo tanto, también de no hacerlo.                       

Misa de cada día

JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN (del Butlletí 26 de nov de 2017 núm. 483 Any 2017)

Tanco els ulls i imagino:                                                    
quina satisfacció, quina plenitud                                       
quan senti dir al Senyor:                                                      
“vine, beneït del Pare”.                                                          
Obro els ulls i escolto el mateix “vine”                            
en el famolenc i l’assedegat,                                                
el malalt i el vell solitari,                                                    
el pres, el refugiat, el sense sostre...                                
Penso: quina sort haver-te reconegut,                             
quin privilegi escoltar la teva paraula                              
i saber quin és el camí que porta cap a tu.           
I quin goig també saber que et fas trobadís                   
amb tant gent que no et coneix                                         
però que té el cor  obert per a estimar                               
i les mans lliures per ajudar                                                
i fer costat a qui ho necessita.                 
La teva voluntat és que no es perdi res  
de tot el que el Pare t’ha donat.                  
Per això has fet de la creu el tron              
de d’on regnes, escampant misericòrdia                              
i perdó envers totes les criatures.

Jordi Vila i Borràs                                                                       
(La Missa de cada dia) 

MANIFEST DE LA I JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

Llegim a l'evangeli de Joan: "Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó de veritat i amb obres". Aquestes paraules expressen un imperatiu que cap cristià pot ignorar. L'amor no admet excuses: el que vol estimar com Jesús va estimar, ha de fer seu el seu exemple; especialment quan es tracta d'estimar els pobres.

El Salm ens diu: "Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta". L'Església des de sempre ha comprès la importància d'aquesta invocació. En els Fets dels Apòstols, Pere demana que es trïn set homes plens d'esperit i saviesa perquè s'encarreguin de l'assistència als pobres. Aquest és un dels primers signes amb el quals la comunitat cristiana es va presentar al món: el servei als més pobres.

No pensem només en els pobres com els destinataris d'una bona obra de voluntariat per un cop a la setmana, i menys encara de gestos improvisats de bona voluntat per tranquil·litzar la consciència. Aquestes experiències haurien d'introduir-nos a una veritable trobada amb ells.

El St. Pare Francesc vol que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l'Evangeli en la seva veritat més profunda. Els pobres no són un problema, sinó una oportunitat a la qual acudir per acollir i viure l'essència de l'Evangeli.

Des de Càritas volem fer visible la nostra acció amb els qui pateixen. Per això avui sortim al carrer. Volem sensibilitzar la ciutadania d'aquesta realitat, potenciant el compromís de les persones a formar part de Càritas.

LA VERDADERA META DE LA VIDA HUMANA ES PARTICIPAR EN LA INTIMIDAD DIVINA

Cada ser humano es único e irrepetible. Todos tenemos idéntica dignidad, pero distintas capacidades, cualidades y carismas. A menudo esto se convierte en motivo de envidia, porque querríamos ser como el otro y no estamos conformes con lo que somos y tenemos. Podríamos gestionar mejor este sentimiento tóxico si reconociéramos que Dios nos ha querido hacer a cada uno tal como somos.

El fruto que Dios espera de cada uno es proporcional a las capacidades que nos ha querido dar. Por esto es absurdo fomentar un clima de competitividad. Lo que Dios quiere de nosotros es que aprendamos a colaborar.

Dios no impone un listón a superar, pero no tolera nuestra pasividad. Este es el pecado del que había recibido un talento y lo escondió sin hacerlo rendir.

Ejercitar las capacidades que Dios nos ha dado nos hace crecer como personas y nos faculta para administrar bienes mayores. Sin embargo, fijémonos que el auténtico premio que nos ofrece no es un aumento de poder, sino entrar en su casa para celebrarlo. La verdadera meta de la vida humana no es la superación de uno mismo, sino la participación en la intimidad divina.

Misa de cada día

19 de novembre nº 482. Any 2017

No sé que diuen els libres d'autoajuda,
però em sembla, Senyor,
que el primer pas per a créixer i ser feliç
deu ser agrair el que sóc,
perquè és així com m'has volgut fer.
En comptes de torturar-me
pensant en el que no sóc i no sé,
procuro pensar que el que sóc i ser fer
pot convertir-se en un do
en bé dels que m'has posat al costat
i en una benedicció per a mi mateix.
És clar que m'agradaria millorar,
i m'adono que no ho podré fer
si rebutjo el que sóc.
Accepto les meves limitacions,
agraeixo l'ajuda dels germans
que em donen un cop de mà,
i em concentro a fer rendir
les potencialitats que m'has regalat,
I sé que, al capdavall,
tu supliràs tot allò que calgui
i em convidaràs a entrar a casa teva.

                            Jordi Vila i Borràs.
                           (La Missa de cada dia)