Llegim a l'evangeli de Joan: "Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó de veritat i amb obres". Aquestes paraules expressen un imperatiu que cap cristià pot ignorar. L'amor no admet excuses: el que vol estimar com Jesús va estimar, ha de fer seu el seu exemple; especialment quan es tracta d'estimar els pobres.
El Salm ens diu: "Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta". L'Església des de sempre ha comprès la importància d'aquesta invocació. En els Fets dels Apòstols, Pere demana que es trïn set homes plens d'esperit i saviesa perquè s'encarreguin de l'assistència als pobres. Aquest és un dels primers signes amb el quals la comunitat cristiana es va presentar al món: el servei als més pobres.
No pensem només en els pobres com els destinataris d'una bona obra de voluntariat per un cop a la setmana, i menys encara de gestos improvisats de bona voluntat per tranquil·litzar la consciència. Aquestes experiències haurien d'introduir-nos a una veritable trobada amb ells.
El St. Pare Francesc vol que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l'Evangeli en la seva veritat més profunda. Els pobres no són un problema, sinó una oportunitat a la qual acudir per acollir i viure l'essència de l'Evangeli.
Des de Càritas volem fer visible la nostra acció amb els qui pateixen. Per això avui sortim al carrer. Volem sensibilitzar la ciutadania d'aquesta realitat, potenciant el compromís de les persones a formar part de Càritas.