No sé que diuen els libres d'autoajuda,
però em sembla, Senyor,
que el primer pas per a créixer i ser feliç
deu ser agrair el que sóc,
perquè és així com m'has volgut fer.
En comptes de torturar-me
pensant en el que no sóc i no sé,
procuro pensar que el que sóc i ser fer
pot convertir-se en un do
en bé dels que m'has posat al costat
i en una benedicció per a mi mateix.
És clar que m'agradaria millorar,
i m'adono que no ho podré fer
si rebutjo el que sóc.
Accepto les meves limitacions,
agraeixo l'ajuda dels germans
que em donen un cop de mà,
i em concentro a fer rendir
les potencialitats que m'has regalat,
I sé que, al capdavall,
tu supliràs tot allò que calgui
i em convidaràs a entrar a casa teva.
Jordi Vila i Borràs.
(La Missa de cada dia)