Tanco els ulls i imagino:
quina satisfacció, quina plenitud
quan senti dir al Senyor:
“vine, beneït del Pare”.
Obro els ulls i escolto el mateix “vine”
en el famolenc i l’assedegat,
el malalt i el vell solitari,
el pres, el refugiat, el sense sostre...
Penso: quina sort haver-te reconegut,
quin privilegi escoltar la teva paraula
i saber quin és el camí que porta cap a tu.
I quin goig també saber que et fas trobadís
amb tant gent que no et coneix
però que té el cor obert per a estimar
i les mans lliures per ajudar
i fer costat a qui ho necessita.
La teva voluntat és que no es perdi res
de tot el que el Pare t’ha donat.
Per això has fet de la creu el tron
de d’on regnes, escampant misericòrdia
i perdó envers totes les criatures.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)