arrelat ran del torrent,
que es manté sempre verd
i no deixa mai de donar fruit.
Volem arrelar vora l’aigua de la teva Paraula.
Ens renova per dins.
Ens omple de vida i esperança.
Però de vegades no l’entenem.
Contradiu el que veiem entorn nostre.
El que ens promet sembla impossible.
O potser s’han endurit les nostres arrels
i no ens deixem amarar del teu Esperit.
Per això necessitem escoltar
una i altra vegada el que ens dius,
rellegir-ho, repetir-ho, meditar-ho,
per tal que penetri dins nostre,
perquè ens fecundi,
perquè es faci part de nosaltres mateixos.
Aleshores ens sentim benaurats,
privilegiats i feliços.
Ens inunda un goig interior,
una certesa, una pau
que ningú no ens la podrà arrabassar.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)