Senyor, gràcies perquè no has deixat
d’enviar-nos els teus profetes. Perdó perquè voldríem
que ens parlessis directament a nosaltres,
voldríem ser de nou
els protagonistes de la història,
però tu, com un bon pedagog,
ens vas donant pistes
perquè aprenguem a trobar-te,
a descobrir-te amagat en els esdeveniments.
Perdó per no saber acollir
aquells que tu ens envies per interpel·lar-nos,
per desinstal·lar-nos de les nostres comoditats,
de les nostres rutines.
Perdó per tenir el cor endurit
i no saber escoltar les seves paraules,
i tampoc el seu exemple o el seu neguit.
I si no sabem trobar-te en el que tenim al costat,
com podem aspirar a veure’t més enllà del nostre món,
o més endins en el nostre cor!
Senyor, no et cansis de parlar-nos,
malgrat no estiguem atents, encara que no et fem cas.
Fes que la teva Paraula trobi en nosaltres terra bona
i pugui germinar.
Josep Otón Catalán
(La Missa de cada dia)