Aquest és el títol del llibre escrit per Maria Dolors Oller Sala (Cristianisme i Justícia i Sal Terrae, Col.lecció Presència social), amb el que vol fer una mirada, des de la fe cristiana, a la crisi migratòria i dels refugiats. L’arquebisbe de Tànger, Mons. Santiago Agredo, en el pròleg, fa unes reflexions molt interessants, que em permeto el luxe de traduir-les i compartir-vos-les, perquè, juntament amb la lectura d’aquest llibre, ens ajudin en la nostra reflexió i acció, humana i cristiana, davant d’una realitat tant punyent i actual:
“Teixir, construir, són maneres humanes de crear, de continuar l’acció creadora de Déu en el món. La creació, la que surt de les mans de Déu i la que l’home va realitzant amb el treball de les seves mans, es fonamenta en l’amor. Només l’amor és creador. Per a que el món sigui, Déu, per amor, posa límits a la seva infinita grandesa. En l’humà, l’amor puja del cor als ulls, des de les entranyes a la mirada; puja i es fixa en les ferides, en les llàgrimes, en allò inacabat; puja i es fa recerca, camí... En aquest llibre, la mirada de l’amor creador s’atura en el món dels refugiats i els emigrants, es fa preocupació i esperança per quants es mouen en els camins dels desplaçats i van deixant en ells un rastre inacabable de sofriments.
Necessitem veure: Necessitem veure amb ulls nets a emigrants i refugiats, veure’ls per aturar-nos al seus costat, per gaudir de la seva presència, per a remeiar la seva necessitat. Una de les majors responsabilitats del món de la política i de la informació és l’haver tirat un vel d'ignomínia sobre la humanitat que es mou en els camins de l’emigració. Polítics i informadors hauran de respondre per haver ocultat amb malícia i obstinació sofriments atroços i morts inútils, sota un vocabulari interessat i criminal que, a homes, dones i nens vulnerables, vulnerats, assetjats , famolencs, malalts,
esclavitzats, condemnats a mort, els ha reduït a il·legals, a irregulars, a indocumentats, i els ha presentat com una amenaça per a la societat del benestar... En aquest llibre trobareu una mirada des de la fe cristiana a aquesta humanitat que, en el seu camí, va caure en mans de lladres que la despullaren, l’apallissaren i marxaren, deixant-la abandonada i mig morta. La dona que el va escriure va somniar amb omplir de bons samaritans, de creients que s’han fet amb la mirada de Jesús, els camins de l’emigració, un món que Déu i nosaltres puguem mirar al final del nostre dia i declarar senzillament que és bo el que hem creat”. La mateixa autora acaba el llibre amb una conclusió: “Mirades que dignifiquen, vincles que construeixen” , passar de la mera tolerància a una convivència plural que ajudi a construir la Casa Comú on diferents fills i filles del Pare-Mare de tots puguem viure com a germans”.
Que així sigui!!!