En aquesta Solemnitat, però de fet, en cada Eucaristia ho hauríem de tenir ben present, se’ns convida especialment a celebrar i agrair l’amor infinit de Déu envers la humanitat, que ens mostra amb el seu Fill Jesucrist. Efectivament, Ell, abans de donar la seva vida a la Creu, perquè tinguéssim vida a desdir, ens deixà com a memorial i sagrament el do del seu cos i de la seva sang, en un sopar de comiat, en el qual s’oferí com l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món, en aquell pa i aquell vi beneït i repartit entre els seus deixebles, penyora del sacrifici que poc després feu, deixant-se apressar, jutjar i condemnar injustament i crucificar, per a vèncer la mort, el mal i el pecat definitivament amb la seva mort i resurrecció. I en aquell mateix sopar, així ho recull l’evangelista Joan, Jesús va fer un altre gest, íntimament unit al memorial de l’Eucaristia: va rentar als peus dels seus deixebles i els va dir, que aquest era un gest d’amor i de servei que els havia d’identificar com a seguidors seus. Tal i com Ell, a qui reconeixien com a Mestre i Senyor els ho havia fet, també s’ho havien de fer els uns als altres.
Per això, avui subratllem també que és el dia de l’amor, de la Caritat, amb el que entronca el lema de la Campanya de Càritas d’enguany: “El teu compromís millora el món”. Aquest compromís ha de ser expressió del gest de servei i d’amor que simbolitza el rentament de peus. Aquest és el nostre repte com a deixebles de Jesús, com a Església: expressar l’amor de Déu a tota la humanitat a través del servei, de la solidaritat, del compromís en favor dels altres, especialment de les persones, de les famílies més necessitades i vulnerables, que als ulls del món apareixen com a descartades, a les perifèries. Que la nostra aportació, ja sigui econòmica o de voluntariat al seu favor, esdevingui, en la mesura de los nostres possibilitats, un compromís permanent per a fer un món millor.
Mn. Joan Lázaro i Padrós