Ens fan gràcia els infants impacients
que pregunten quant falta per arribar,
que troben els dies llarguíssims,
les setmanes inacabables
i viuen els anys com si fossin segles.
I davant teu, Senyor,, ens tornem com ells.
Ens voldríem fer grans de cop i volta
i entendre tots els secrets de l’univers.
Voldríem que el món s’arreglés
en un tancar i obrir d’ulls,
fer fora d’un cop d’escombra tota la brutícia
i gaudir per sempre d’un món perfecte.
Dóna’ns, Senyor, la paciència
que prediquem als infants,
ensenya’ns a confiar en tu
i a deixar que tu marquis el ritme,
a gaudir des d’ara del lent creixement
del teu Regne en cada persona
que té voluntat d’obrir-se, de compartir,
de perdonar, d’agrair, d’estimar.
Jordi Vila i Borràs
(Missa de cada dia)