Senyor Jesús, sabem que cal pregar
amb la mà al cor,
però avui sant Pau ens ensenya
que també cal posar la mà a la butxaca.
Si de debò creiem
que som fills d’un mateix Pare
no podem restar indiferents
mentre hi hagi un sol germà nostre
que passi necessitat.
¿Com pretenem que el Pare ens obri la porta
si sap que hem deixat un germà
que passa gana?
Pregar no és tancar els ulls als meus germans
sinó recordar que Déu ha creat la terra
perquè tots hi puguem viure.
No som propietaris sinó administradors,
i haurem de retre comptes
de l’ús que hàgim donat
als béns que Déu ens ha posat a disposició.
Atresorar és perdre, compartir és guanyar.
Jordi Vila i Borràs
(Missa de cada dia)