Johannes Kepler, astrònom i matemàtic alemany del segle XVI, que va descobrir les lleis sobre el moviment dels planetes, afirmava que “l’alegria és un element i una necessitat de la vida”. Seguint aquest fil de la mà de Josep Mª. Alimbau, podem distingir dos tipus d’alegria: l’alegria externa, fisiològica, caracterial, relacionada amb la diversió, que és una alegria superficial, lligada al moment concret de plaer i que té un efecte passatger sobre la vida anímica del subjecte, sobre la qual té només un efecte parcial, limitat, temporal, es manifesta amb el riure, el dinamisme físic..; i l’alegria interior, espiritual, l’autèntica, s’estableix en l’ésser profund de la persona. És una alegria basada sobretot en la importància adequada que es dóna al sentit de la pròpia vida. Una persona alegre d’acord amb aquest segon tipus d’alegria, segons el filòsof i teòleg Francesc Torralba, “no és la que està alegre quan tot li va bé, sinó la que sempre és alegre i mira d’alegrar els altres. No es tracta d’una alegria estúpida, conseqüència del desconeixement de la duresa de la vida, sinó una alegria que es basa en la grandesa de la realitat i que se celebra existencialment. Les persones que són alegres donen vida als altres, contagien ànim i donen empenta per a superar els petits errors i fracassos quotidians”.
El poeta alemany Schiller (1709-1805), va composar l’oda a l’alegria, musicada per Beethoven en la novena simfonia i convertida en l’himne d’Europa, que diu: “Alegria!, bella espurna divina,…celestial, al teu santuari, tots els homes es fan germans allà on la teva suau ala sojorna”. En uns moments de dificultats com els que vivim, en que estan en joc el respecte de drets i llibertats fonamentals de persones i pobles, no perdem l’autèntica alegria i treballem per a que prenguin renovada força els valors que la van inspirar.
El Papa Francesc reivindica l’alegria en els seus escrits més emblemàtics, especialment el darrer, titulat: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”, amb el que vol fer ressonar una vegada més la crida a la santedat, en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats, convençut que el Senyor ens va escollir “perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls per l’amor”. Afirma que: “Hi ha moments durs, temps de creu, però res no pot destruir l’alegria sobrenatural, que s’adapta i es transforma, i sempre resta almenys com un brot de llum que neix de la certesa personal de ser infinitament estimat més enllà de tot. És una seguretat interior, una serenor esperançada que brinda una satisfacció espiritual incomprensible per als paràmetres mundans”.
La mare Teresa de Calcuta, model de santedat, ens va deixar dit que: “l’alegria és pregària, l’alegria és força, l’alegria és amor”. Visquem doncs, amb aquesta alegria i d’una manera especial en aquests dies de festa del nostre estimat Barri de Ca n’Anglada. Bona Festa Major!
Mn. Joan Làzaro i Padrós