dilluns, 30 d’abril del 2018

“ GAUDETE ET EXULTATE ” (III) SOBRE LA CRIDA A LA SANTEDAT EN EL MÓN ACTUAL (BUTLLETÍ INFORMATIU 29 d’abril nº 505. Any 2018)

Aquest diumenge ens centrarem en el capítol 3r  de la nova exhortació apostòlica del papa Francesc titulada, “ Gaudete et exultate,   sobre la crida a la santedat en el món contemporani ” ,  prenent com a     referència una vegada més el resum elaborat pel Gabinet d’informació de l’Església de Catalunya, titulat:  A LA LLUM DEL MESTRE :
                                                   
   “ A les Benaurances es dibuixa el rostre del Mestre, que nosaltres estem cridats a transparentar en la quotidianitat de les nostres vides. Aquí la    paraula «feliç» o «benaurat», passa a ser sinònim d e «sant», perquè expressa que la persona que és fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament de si mateix, la veritable felicitat. Només podem viure-les si l'Esperit Sant ens envaeix amb tota la seva potència i ens allibera de la debilitat de l'egoisme, de la comoditat, de l'orgull. El Papa Francesc descriu cadascuna de les Benaurances i la seva invitació, concloent cada secció:

● Ser pobre en el cor, això és santedat.
● Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat.
● Saber plorar amb els altres, això és santedat.
● Buscar la justícia amb fam i set, això és santedat.
● Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat .
● Mantenir el cor net de tot el que taca l'amor, això és santedat.
● Sembrar pau al nostre voltant, això és santedat.
● Acceptar cada dia el camí de l'Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat.

En el capítol 25 de l'evangeli de Mateu (vv. 31-46) , Jesús torna a aturar-se en una d'aquestes benaurances, la que declara feliços els misericordiosos. «Si busquem aquesta santedat que agrada als ulls de Déu, en aquest text hi trobem precisament un protocol sobre el qual serem jutjats». Quan reconeixem Crist en el pobre i en el que pateix, se'ns revela el mateix cor de Crist, els seus sentiments i opcions més profundes. «El Senyor ens va deixar ben clar que la santedat no es pot entendre ni viure al marge d'aquestes exigències». Algun es ideologies enganyoses ens porten d'una banda a separar aquestes exigències de l'Evangeli de la seva relació personal amb el Senyor, convertint així el cristianisme en una espècie d'ONG, llevant-li aquesta mística lluminosa que tan bé van viure i van manifestar els sants.”.../...
(CONTINUARÀ)

Mn. Joan Làzaro i Padrós