“ Gaudete et exultate” sobre la crida a la santedat en el món contemporani, és el títol de la darrera i recent exhortació apostòlica del Papa Francesc, amb l’objectiu “ de fer ressonar un cop més la crida a la santedat, procurant encarnar-la en el context actual”. És la tercera exhortació apostòlica, atès que l’any 2013 va publicar “Evangelii gaudium-La joia de l’Evangeli ” i el 2016 “ Amores Laetitia-L’alegria de l’amor”. Consta de 4 capítols: 1r. La Crida a la Santedat; 2n.Dos subtils enemics de la santedat; 3r. A la llum del mestre; 4.Signe de santedat en el món d’avui; 5è.Combat, vigilància i discerniment . En els propers fulls informatius n’anirem desgranant detingudament el contingut. Permeteu-me que en aquest full us comparteixi un resum elaborat pel Gabinet d’informació de l’Església de Catalunya del capítol 1r: La crida a la santedat :
“Hi ha molts tipus de sants. A més dels sants ofic ialment reconeguts per l'Església, hi ha moltes més persones corrents que no figuren als llibres d'història i, tot i així, han estat decisives per a canviar el món. Inclouen molts cristians el martiri dels quals és un signe del nostre temps. «C ada sant és una missió; és un projecte del Pare per reflectir i encarnar, en un m oment determinat de la història, un aspecte de l'Evangeli». La santedat és viur e els misteris de la vida de Crist, «morir i ressuscitar constantment amb ell», i reproduir en la pròpia existència diferents aspectes de la vida terrenal de Jesús : la seva proximitat als últims, la seva pobresa i altres manifestacions del seu lli urament per amor. «Permet a l'Esperit Sant que forgi en tu aquest misteri perso nal que reflecteixi Jesucrist en el món d'avui», en la missió de construir el regne d'amor, justícia i pau universal.
La santedat és tan diversa com la humanitat; el Se nyor té en ment un camí particular per a cada creient, no solament per a l clergat, els consagrats, o els que viuen una vida contemplativa. Tots estem cridat s a la santedat, qualsevol que sigui el nostre paper, «vivint amb amor i oferi nt el propi testimoni», i en les ocupacions de cada dia, orientats cap a Déu. Entre les formes de donar testimoni hi ha els «estils femenins de santedat», de dones s antes famoses i també de tantes dones «desconegudes o oblidades» que han tra nsformat les seves comunitats. A més de grans desafiaments, la santedat cr eix a través de gestos petits: rebutjant les crítiques, escoltant amb paciència i amor, dient una paraula amable a una persona pobra.
La santedat et manté fidel en el més profund de tu mateix, lliure de tota forma d'esclavitud, i donant fruit en el nostre món . La santedat no et fa menys humà, ja que és una trobada entre la teva debilitat i el poder de la gràcia de Déu. Però necessitem moments de soledat i de silenc i davant Déu, per enfrontarnos al nostre jo veritable i deixar entrar-hi Déu”.
La santedat et manté fidel en el més profund de tu mateix, lliure de tota forma d'esclavitud, i donant fruit en el nostre món . La santedat no et fa menys humà, ja que és una trobada entre la teva debilitat i el poder de la gràcia de Déu. Però necessitem moments de soledat i de silenc i davant Déu, per enfrontarnos al nostre jo veritable i deixar entrar-hi Déu”.
Mn. Joan Lázaro i Padrós