No t’he vist, mai, Senyor, amb els meus ulls,
però t’has fet present en la meva vida
i m’has donat el do de la fe
per mitjà del qual t’he pogut reconèixer.
No he conegut el timbre de la teva veu,
però el to de les teves paraules
deixa en mi un gust inconfusible
de pau i llum, de ganes de donar-me
tal com tu t’has donat i et dones.
No he tocat les teves ferides amb el dit,
però m’he sentit curat tantes vegades
per la teva mirada i la teva paraula
que sé que les teves cicatrius
tenen molt a veure amb mi.
Per això ja no m’espanto
(o procuro no espantar-me)
quan sento que m’envies
com el Pare t’ha enviat.
Sé que creure en tu i seguir-te
és el camí que porta a la vida.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)