La pedra era molt grossa.
Són tan pesants les lloses que ens reclouen
en un món tancat, d’ambient enrarit,
corrupte, fosc, malaltís!
A vegades sembla que no hi ha res a fer.
El món és massa complicat,
tot està massa podrit.
¿Qui podria insuflar aire pur
omplir de llum l’espessa tenebra?
No tingueu por. Ha ressuscitat.
Prou de laments, teniu una missió.
Aneu a buscar els germans.
Torneu a Galilea: allò que ell va començar
ho heu de seguir vosaltres
en el seu nom i amb el seu esperit.
Aquí ens tens, Senyor Jesús,
com aquelles dones,
perplexos i contents,
tremolosos i exultants,
habitats per una vida nova que ve de tu
i que vol arribar a tots els racons del món.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)