Quantes ferides en nom de l’amor!
Quina paraula tan ambigua i desgastada!
Quants crims, trencaments
i llàgrimes de ràbia associats a aquest mot!
Tot i així, té un magnetisme indestructible
i cap altra paraula el pot substituir,
perquè és el principi de tota vida
i la seva font no es pot corrompre.
L’amor neix de tu, Pare,
es reflecteix en el Fill
i per ell es vessa sobre tota la creació,
i especialment sobre nosaltres,
creats a la seva imatge
i, per tant, capaços d’estimar.
Que el teu Esperit, Senyor,
restauri la bellesa i la puresa original
del nostre cor, tacat pel pecat.
Que ens deixem mirar i estimar per tu
amb el teu amor entranyable,
i que així aprenguem a estimar-nos
els uns als altres amb tota veritat
i sense reserves.
Jordi Vila i Borràs
(Missa de cada dia)