La 2ª part del capítol 4t SIGNES DE SANTEDAT EN EL MÓN D'AVUI, de l’exhortació que en aquests darrers fulls parroquials anem reproduint en base al resum elaborat pel Gabinet d’informació de l’Església de Catalunya, 3ns diu:
3)Audàcia i sentit de l’humor
La santedat és “parresia”, és audàcia, és empenta evangelitzadora que deixa una marca en aquest món. “L’audàcia i el coratge apostòlic són constitutius de la missió”. Si ens atrevim a anar cap a les perifèries, hi trobarem Jesús, allà, en els cors dels nostres germans, en la seva carn ferida, en la seva vida oprimida, en la seva ànima enfosquida.
L’Església no necessita tants buròcrates i funcionaris, sinó missioners apassionats, devorats per l’entusiasme de comunicar la veritable vida. Els sants ens sorprenen, ens desinstalen, perquè les seves vides ens conviden a sortir de la mediocritat tranquil·la i anestesiant. L’Esperit Sant ens fa contemplar la història en la clau de Jesús ressuscitat. D’aquesta manera l’Església, en lloc d’estancar-se, podrà seguir endavant acollint les sorpreses del Senyor.
3)Audàcia i sentit de l’humor
La santedat és “parresia”, és audàcia, és empenta evangelitzadora que deixa una marca en aquest món. “L’audàcia i el coratge apostòlic són constitutius de la missió”. Si ens atrevim a anar cap a les perifèries, hi trobarem Jesús, allà, en els cors dels nostres germans, en la seva carn ferida, en la seva vida oprimida, en la seva ànima enfosquida.
L’Església no necessita tants buròcrates i funcionaris, sinó missioners apassionats, devorats per l’entusiasme de comunicar la veritable vida. Els sants ens sorprenen, ens desinstalen, perquè les seves vides ens conviden a sortir de la mediocritat tranquil·la i anestesiant. L’Esperit Sant ens fa contemplar la història en la clau de Jesús ressuscitat. D’aquesta manera l’Església, en lloc d’estancar-se, podrà seguir endavant acollint les sorpreses del Senyor.
4) En comunitat
La santificació és un camí en el qual vivim i treballem en comunitat amb altres. Compartir la Paraula i celebrar junts l’Eucaristia ens fa més germans i ens va convertint en comunitat santa i missionera. Això dóna lloc també a veritables experiències místiques viscudes en comunitat.
Però aquestes experiències són menys freqüents i menys importants que les coses petites de cada dia. Jesús convidava els seus deixebles a prestar atenció als petits detalls: el vi que s’acaba en una festa, una ovella que faltava, les dues monedes d’una vídua. A vegades enmig d’aquests petits detalls se’ns regalen experiències consoladores de Déu.
5)En pregària constant
L’oració confiada, qualsevol que sigui la seva durada, és la resposta d’un cor obert a la trobada amb Déu cara a cara, on pot escoltar-se la veu suau del Senyor. En aquest silenci és possible discernir, a la llum de l’Esperit, els camins de santedat que el Senyor ens proposa. Per a tot deixeble és indispensable estar amb el Mestre, escoltar-lo, aprendre d’ell sempre. Déu ha volgut entrar en la història, i així també la nostra pregària està teixida de records .../...CONTINUARÀ
Mn. Joan Làzaro i Padrós