En Xavier Basurko, en un article pel Centre de Pastoral Litúrgica ens parla que “el teòleg J.B.Metz, en el seu llibre Memoria passionis presentava la compassió com a paraula clau i programàtica del cristianisme per al món d’avui; entesa no ja com a vaga simpatia sentimental, sinó com a participació compromesa en el patiment alié. Aquesta “mística d’ulls oberts” hauria d’acreditar avui la seva passió per Déu en el “com-padir” amb aquells que pateixen i estan amenaçats. Metz exposava un somni diürn:¿Què passaria si més de dos mil milions de cristians, dispersos pel planeta, s’atrevissin a realitzar l’experiment de la compassió, i aquesta penetrés cada vegada més en els fonaments de la convivència humana? ¿Què passaria si, al final, sorgís un ecumenisme de la compassió no només entre els cristians, sinó entre totes les religions del món?...(I perquè no entre els pobles?) Karen Armstrong, una de les grans investigadores del fenomen religiós en les seves diverses creences (judaisme, cristianisme, islam, hinduisme, budisme, confusionisme considera que el repte del nostre segle és, no només coexistir, sinó conviure amb les altres tradicions religioses... Des del 2008, Armstrong està promovent la Carta de la Compassió. El seu objectiu és col·locar un primera pedra sobre la qual els diferents líders religiosos, en resposta a les veus de l’extremisme, la intolerància i l’odi, puguin treballar junts per la pau...En el nostre món polaritzat i ferit, és cada vegada més urgent transformar la compassió en una força essencial per a la convivència humana. És el camí indispensable per a la creació d’una economia justa i d’una comunitat global pacífica”. Aprofitem aquest temps d’Advent per a exercitar quotidianament la compassió amb gestos tant concrets com el de col·laborar aquest diumenge amb la Campanya de Nadal de Càritas o treballar per la justícia, la pau i la llibertat, usant les eines que tenim a l’abast.
Mn. Joan Làzaro i Padrós