No t’ofenguis, Senyor Déu, però a vegades em recordes
aquell amic una mica ximple que tenia de jove
i que de tant en tant es despenjava
amb una proposta inesperada
que a voltes m’obria a noves dimensions
i altres m’ajudava a descobrir els meus límits.
El meu amic no era tan agosarat
com l’àngel amic de Maria:
la seva proposta li va canviar la vida
i la va fer superar tot límit humà.
Avui et prego per mi i per tothom,
però sobretot pels joves.
La societat de consum els incita
a omplir-se les vides de falsedats i ximpleries
que només serveixen per tenir-los distrets
i convertir-los en carn de canó.
Tant de bo que sentin la teva veu amiga
que els obre la vida a noves dimensions
i els convida a la ximpleria inigualable
de fer-se disponibles a la teva voluntat.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)