Trobem en la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep la font de l’espiritualitat de la cura, del consol i de l’estímul, que tant bé descriu el papa Francesc a l’exhortació apostòlica “Amores laetitia L’alegria de l’amor “: “És una fonda experiència espiritual contemplar cada ésser estimat amb els ulls de Déu i reconèixer Crist en ell. Això reclama una disponibilitat gratuïta que permeti valorar la seva dignitat. Es pot estar plenament present davant l’altre si un es lliura “perquè sí”, oblidant tot el que hi ha al voltant. L’ésser estimat mereix tota l’atenció. Jesús era un model perquè, quan algú s’acostava a conversar amb ell, aturava el seu esguard, mirava amb amor (cf . Mc 10,21). Ningú no se sentia desatès a la seva presència, ja que les seves paraules i gestos eren expressió d’aquesta pregunta: “Què vols que faci per tu?” (Mc 10,51). Això es viu enmig de la vida quotidiana de la família. Allí recordem que aquesta persona que viu amb nosaltres ho mereix tot, ja que posseeix una dignitat infinita pel fet de ser objecte de l’amor immens del Pare. Així brolla la tendresa, capaç de “suscitar en l’altre el goig de sentir-se estimat. S’expressa, en particular, en adreçar-se amb atenció exquisida als límits de l’altre, especialment quan es presenten de manera evident” (nº 323). I afegeix: “Sota l’impuls de l’Esperit, el nucli familiar no sols acull la vida generant-la en el seu propi si, sinó que s’obre, surt de si mateix per vessar el seu bé en altres, per cuidar-los i buscar la seva felicitat. Aquesta obertura s’expressa particularment en l’hospitalitat, encoratjada per la Paraula de Déu d’una manera suggestiva: “no oblideu l’hospitalitat: per ella alguns, sense saber-ho hostatjaren àngels” (He 13,2). Quan la família acull i surt cap als altres, especialment els pobres i abandonats, és “símbol, testimoni i participació de la maternitat de l’Església”. L’amor social, reflex de la Trinitat, és en realitat allò que unifica el sentit espiritual de la família i la seva missió fora de si, perquè fa present el kerigma amb totes les seves exigències comunitàries. La família viu la seva espiritualitat pròpia essent al mateix temps una església domèstica i una cèl·lula vital per a transformar el món” (nº 324).
Demanem a Déu, amb la intercessió de la Sagrada Família, que totes les famílies creixin en aquesta espiritualitati disponibilitat.
Mn. Joan Làzaro i Padrós