El temps d’Advent és un temps, certament d’esperança, que posem en qui ha vingut, ve i vindrà a salvar-nos definitivament, Jesús, el Fill de Déu encarnat, el germà gran que ens revela el rostre d’amor i misericòrdia d’aquest Déu que ens és Pare i Mare, gràcies al do del seu Esperit Sant, que hem rebut en el baptisme. És, doncs, un temps de gràcia per a preparar-nos amb paciència activa, conscients que hi ha una tensió entre el que voldríem ser i el que realment som. Segons el Dr. Torralba, la paciència esdevé “un valor tan humà, perquè l’ésser humà és, per definició, un animal fronterer que viu entre el temps i l’eternitat, com diu Kierkegaard, entre el brutus i l’angelus, com ens diu Ramon Llull”. I afegeix: “La paciència ens permet transitar, amb dignitat, per aquest entremig que hi ha entre el que som i el que volem ser. Arribar a ser el que volem ser costa esforç, i cal tenir paciència. No s’hi arriba de cop, ni per casualitat, sinó que demana la constant articulació d’una missió i això vol dir sacrifici, esforç i treball”. A més a més, “la paciència ens ajuda a afrontar l’ adversitat... És, en certa manera, la disponibilitat per afrontar els sofriments, les desil·lusions i els inevitable fracassos de la vida, sense canviar o renunciar a la pròpia vocació. És, doncs, la fortalesa del dia a dia”.“La paciència també és la capacitat de posar-se en el temps de l’altre”. De tal manera que és un valor vital i necessari per a viure en comunitat i en pau, perquè “sense paciència, la persona no està bé enlloc, perquè a tot arreu (a casa, a la feina, al carrer) troba contradiccions i oposicions”. Aprofitem aquest Advent per a refermar, agraïts, la nostra esperança pacient, en Jesús, de qui aviat celebrarem el naixement històric, Nadal, que és per a nosaltres“el camí, la veritat i la vida”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós