Us comparteixo una reflexió de l’Enric Termes, publicada amb aquest títol a la portada de la Missa Dominical 2018/12, que ens pot ajudar a meditar com és la nostra relació amb les altres persones:
“Tot remenant papers va trobar un sobre. El va obrir i, sorpresa, un bitllet de cinquanta euros. Per molt que s’esforçava no sabia quan i per què l’havia posat allà. Mirant-lo va veure’l ple de plecs i amb un tros estripat. Però, arrugat o estripat continuava sent un bitllet de cinquanta euros.
Va començar a regirar els calaixos buscant cinta adhesiva i tisores Va perdre uns quants minuts. Finalment, va començar l’operació. Aplanar el paper, mirar que els trossos encaixessin, agafar un tors de cinta adhesiva, posarlo amb cura, retallar la mica que sobrava... era un bitllet de cinquanta euros. Un cop arreglat, malgrat la despesa de temps i cinta adhesiva, el bitllet no havia perdut res dels eu valor: cinquanta euros són cinquanta euros.
Finalment, un cop passats tots els tràngols, solemnement el va posar en el seu porta bitllets... Satisfet d’haver recuperat un bitllet, arrugat, mig trencat, apedaçat... Però un bitllet de cinquanta euros.
¿Per què ens costa tant fer el mateix amb les persones? Per molt arrugades i estripades que estiguin, són persones, valen com a persones, continuen sent persones, com tu, com jo.
Potser passa que acostar-se i acompanyar persones, arrugades i estripades per la vida (malaltia, desequilibri, atur, droga, ludopatia, pobresa, etc.)... Demana una mirada que descobreixi que continua sent una persona, com tu, com jo.”
En aquest nou curs que encetem, segurament tindrem l’oportunitat de trobar-nos o de retrobar-nos amb persones molt diferents. Demanem-li a Déu que ens ajudi mirar-les i a mirar-nos cada cop més semblantment a la mirada tendra i acollidora de Jesús, el nostre germà gran, disposats a compartir el millor de nosaltres mateixos.
Mn. Joan Làzaro i Padrós