Les gelosies i enveges sorgeixen
de l’íntim dolor de creure
que no som prou estimats,
que un altre ens ha robat el lloc
en el cor d’algú que voldríem que ens mirés
i que ara temem que ens ignori.
Siguin més o menys justificades,
en el fons són malalties de l’ànima,
d’un cor creat a la mesura de Déu
i que cap amor humà pot sadollar.
Però els qui hem rebut la Paraula de Déu
no tenim dret a sentir-nos així.
Ni que una mare pogués oblidar
el fill de les seves entranyes,
Déu mai no ens oblidaria.
Ell ens coneix un per un
i ha enviat el seu Fill
no a salvar la humanitat en abstracte
sinó a cadascú de nosaltres.
Gràcies, Pare, perquè el teu amor ens permet viure sense rivalitats ni enveges.
Tu ens envies a comunicar aquest amor
acollint i servint especialment
els que menys compten als ulls del món.
Jordi Vila i Borràs
(Missa de cada dia)