Han passat vint segles, Senyor,
i la teva creu continua essent
un escàndol i un absurd.
Escàndol per als que no suporten
que Déu es mostri feble i sofrent,
absurd per als que no creuen en un Déu
que doni sentit al món,
i encara menys que aquest sentit sigui el lliurament d’un mateix.
La creu ens diu que no salven la força,
la riquesa ni el plaer. Ni tan sols la raó.
Només salva l’amor, una amor radical
que capgira i dóna sentit
a les pitjors realitats del món,
que són el sofriment i la mort.
Un amor que és la font
de l’autèntica bellesa,
la veritable riquesa i el goig perenne.
No convertim la creu en un objecte de luxe
o de decoració. No l’amaguem ni la camuflem.
Ella és el nucli de l’evangeli.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)