També avui t’aclamem
amb palmes i rams d’olivera,
i tot seguim t’acusem quan ens retreus
les nostres hipocresies i infidelitats.
Ens fas nosa i et girem la cara
quan et trobem brut i miserable
al banc del carrer en un caixer automàtic,
bloquejat sense futur en un camp de refugiats
o decrèpit en una residència per a vells.
Serà difícil, Senyor,
avui el que es porta és la superficialitat.
Però cal que ens atrevim a seguir-te
fins al final, que no renunciem
a acompanyar-te
en aquests dies crucials.
Només així podrem participar
del gran misteri de la vida sense límits,
de l’amor barrejat amb sang
que vessa del teu cos
i que amara i fecunda les vides
dels que s’atreveixen
a quedar-se al teu costat.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)