És el lema de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians”, que aquest any han preparat les esglésies i comunitats del Carib. A continuació us comparteixo la seva explicació sobre el tema que han escollit:
“Avui els cristians del Carib, de tradicions diverses, veuen la mà poderosa de Déu en la fi de l’esclavitud.. Han fet una experiència compartida de l’acció salvadora de Déu vers la llibertat. És per això que la tria del cant de Moisès i Maria (Ex 15,1-21), com a tema de la Setmana de Pregària per al unitat cristiana 2018, ha estat considerada la més adequada; hi han vist un cant de victòria sobre l’opressió. El tema ha estat reprès a propòsit de l’himne “La mà poderosa de Déu”, escrit per un grup de treball de la Conferència de les Esglésies del Carib, el mes d’agost de 1981. En l’actualitat, aquest cant ha esdevingut l’himne del moviment ecumènic de la regió i ha estat traduït a moltes llengües.
Com els israelites, els pobles del Carib compten amb un himne de victòria i de llibertat per cantar, que els uneix, sobretot tinguts en compte els desafiaments que amenacen de nou la dignitat de la persona humana creada a imatge i semblança de Déu. La dignitat humana, del tot inalienable, sovint es veu enfosquida pel pecat personal i per les estructures socials del pecat. En un món estantís com l’actual, les relacions socials tenen un gran dèficit de la justícia i la compassió que honoren la dignitat humana. La pobresa, la violència, la injustícia, l’addicció a la droga i a la pornografia, amb el dolor, el destret i l’angoixa que en resulten, són experiències que degraden la dignitat humana. Molts dels reptes actual són un llegat del passat colonial i del mercat d’esclaus. Les ferides induïdes al tarannà col·lectiu, es fan evidents, avui en no pocs problemes socials, com la baixa autoestima, la violència domèstica i de bandes, i en genera, la degradació de les relacions familiars. Aquestes deficiències, heretades del passat, s’exacerben més amb l’actual situació de neocolonialisme...
La mà poderosa de Déu, que alliberà de l’esclavatge el poble i donà motius per esperar i seguir endavant, amb coratge, als israelites, continua fonamentant l’esperança dels cristians del Carib. No són víctimes de les circumstàncies. Testimoniant en comú la seva esperança, les Esglésies treballen conjuntament al servei dels pobles de la regió i en particular dels més vulnerables i negligits. Com ho recorda l’himne, “la mà poderosa de Déu sembra en la nostra terra llavors de llibertat, esperança i amor”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós