Diuen que els joves perden el temps somiant
i els vells recordant.
Totes dues coses es fan tancat els ulls,
desconnectar de la realitat.
Ets tu, Senyor, qui has creat aquest món
i em regales el moment present.
Seria una falta de respecte menys prear-lo.
No es pot dir que sigui el paradís,
però precisament per això
tu has vingut a establir el teu Regne
i comptes amb mi, i em crides.
Ensenya’m a pregar amb els ulls oberts,
a discernir la teva presència
i les llavors del teu Regne
en els fets i les persones
que em poses al davant.
Que no se’m tanquin els ulls
per por o per mandra,
que no prefereix mai
la fantasia a la realitat.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)