Gràcies, Senyor, per tanta gent
que prepara entrepans
sabent que no resoldran la vida
de la gent sense sostre.
Gràcies pels que van a visitar aquella àvia
i mitiguen una mica la seva soledat,
sabent que li queden tants problemes
per resoldre: la salut, l’economia,
la manca d’ascensor.
Gràcies per tants petits herois anònims
que fan tot el que poden i,
el que no poden, ho deixen a les teves mans.
Dóna’m la capacitat d’entrega
de la viuda pobra.
Que aprengui a no fer el bé
esperant ser reconegut i aplaudit,
que accepti passar desapercebut
i que la gent no m’entengui,
perquè sé que el petit bé que jo puc fer
es multiplica quan arribi a les teves mans.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)