Segur, Senyor Jesús que Pere, Jaume i Joan
van començar a mirar-te d’una altra manera
després que et van veure transfigurat
dalt la muntanya,
Segur, també, que després d’aital demostració
es deurien quedar parats quan els vas dir:
ni una paraula d’això.
Així va ser que van aprendre a valorar
la grandesa divina amagada
en cada petit gest, teu de bondat,
de tendresa, de cura, de perdó.
Així va ser com van arribar a entendre
que tothom qui acull un infant,
dóna de menjar a qui té fam,
visita un malalt o un pres,
és a tu a qui acull, alimenta o visita.
Senyor, ensenya’m a anar més enllà
de l’aparença de les persones.
Que no prejutgi ningú pel seu aspecte extern
i que busqui especialment la teva presència
en els més petits i menys valorats pel món.
Jordi Vila i Borràs
(La Missa de cada dia)